Willkommen Köln! v2.1

Ahir a Koblenz, cap a les 3 de la tarda, em vaig abaixar els pantalons, vaig respirar fons, i vaig pensar “que sigui el que Déu vulgui”. Aquesta va ser la realitat, i així ho explico. Perquè el que no puc fer, com fan d’altres, és dir que les persones que fa 10 dies eren miserables, avui són meravelloses.

Al setembre, la meva veïna m’explicava que no estava contenta a la feina perquè les seves idees eren oposades a les del seu cap. Després em va parlar de somnis, de projectes futurs, i és quan vaig veure que ella ja era duozanetti.

A l’octubre, la visita de medinloo a caseta va suposar una veritable revolució: els dos estàvem d’acord en què havíem de fer alguna cosa (petardazo li déiem), i que aquella cosa havia d’impactar a través d’internet. Allà va néixer el projecte duoZanetti.

Al novembre, la sang dels integrants del “grup de Colònia” es removia amunt i avall per tota la ciutat. Creuant el pont de ferro es van dir coses molt fortes. Ja no quedava dubte que l’explosió estava a prop.

Al desembre, el gran sw va imaginar una molt original portada per a l’edició preliminar de Kinderszenen. Em vaig quedar sorprès, però sobretot em va encantar que em pogués sorprendre.

Al gener, en medinloo va aixecar la web com un campió —a hores d’ara ja la deveu tenir a Marcadores—, fent realitat el somni. Ja tothom ens podia veure.

I aquesta tarda, la meva veïna m’ha ajudat a fer la primera revisió de Kinderszenen, la versió 1.0.2, on es corregeixen alguns errors que s’havien colat en la versió prèvia.

Quin plaer haver fet tot això, amb amics, aprenent tant d’ells, i sobretot posant en pràctica el valor de l’amistat. M’encantarà que la llista que he fet es vagi fent més i més gran.

(O de com el model tradicional ha quedat obsolet, com ja fa temps que venim apuntant.)

A Enrique Dans, amb estima

M’assabento a través de la convivència amb el Duo Zanetti de la publicació de la següent nota:

(Percusion con el dedo pulgar junto a la puente y sobre la VI y la V cuerdas)

Com podeu comprovar, existeix un error gramatical de caràcter greu en una partitura publicada per l’editorial Schott l’any 1926, amb seu a Mainz, Alemanya.

Potser per a una editorial alemanya no es tracta d’una prioritat corregir els errors gramaticals de la nostra llengua en les obres que publica, però estem davant d’un cas manifest de com una empresa i els seus interessos particulars passen per davant dels interessos generals de la comunitat, que en realitat són aquells a qui dóna servei i per la qual té raó d’existir, desafiant les més elementals normes morals, del sentit comú, i fins i tot del bon gust.

Ja fa temps que venim avisant que l’únic camí que li queda a la indústria editorial és replantejar-se el seu model de negoci, i aprofitar en benefici propi les eines que ens proporciona la societat de la informació enlloc de continuar en la seva obstinada caça de bruixes i els seus patètics intents d’arribar a acords governamentals que els permetin continuar vivint de “la sopa boba”.

Com a contraposició al decadent model tradicional trobem les noves empreses emergents, com l’exitosa Edicions duoZanetti, que basa tot el seu potencial en les enormes possibilitats que ens proporciona la web 2.0. Així, quan l’editor —és a dir, jo mateix— troba el més mínim error en qualsevol dels treballs publicats, només li cal baixar les escales de casa, trucar el timbre de la veïna, regalar-li una tauleta de Suchard, i corregir els errors, per a immediatament publicar la nova versió en el servidor, tot això en el temps que triga una alemanya en engolir una pastilla de torró. Res a veure amb els 82 anys que fa que manté l’editorial Schott el seu error, a l’espera de poder col·locar tot l’estoc excedent perquè els seus directius puguin continuar omplint-se les butxaques al final de cada temporada fiscal.

Per cert, Windows Vista és un fracàs —i per extensió, el model de negoci de l’empresa que el fabrica— perquè els servidors de PC World només han registrat un 14 % de visites des d’aquesta plataforma. Els números parlen per sí mateixos.

Ah, i el ministre de cultura és un mentider, i ara m’estic prenent un one-leaf tea mentres espero per baixar a esmorzar.

***************************************************************

Si has llegit fins aquí, ets un autèntic heroi. I si deixes un comentari, entraràs en la història de l’èpica moderna.