Al setembre, la meva veïna m’explicava que no estava contenta a la feina perquè les seves idees eren oposades a les del seu cap. Després em va parlar de somnis, de projectes futurs, i és quan vaig veure que ella ja era duozanetti.

A l’octubre, la visita de medinloo a caseta va suposar una veritable revolució: els dos estàvem d’acord en què havíem de fer alguna cosa (petardazo li déiem), i que aquella cosa havia d’impactar a través d’internet. Allà va néixer el projecte duoZanetti.

Al novembre, la sang dels integrants del “grup de Colònia” es removia amunt i avall per tota la ciutat. Creuant el pont de ferro es van dir coses molt fortes. Ja no quedava dubte que l’explosió estava a prop.

Al desembre, el gran sw va imaginar una molt original portada per a l’edició preliminar de Kinderszenen. Em vaig quedar sorprès, però sobretot em va encantar que em pogués sorprendre.

Al gener, en medinloo va aixecar la web com un campió —a hores d’ara ja la deveu tenir a Marcadores—, fent realitat el somni. Ja tothom ens podia veure.

I aquesta tarda, la meva veïna m’ha ajudat a fer la primera revisió de Kinderszenen, la versió 1.0.2, on es corregeixen alguns errors que s’havien colat en la versió prèvia.

Quin plaer haver fet tot això, amb amics, aprenent tant d’ells, i sobretot posant en pràctica el valor de l’amistat. M’encantarà que la llista que he fet es vagi fent més i més gran.