Ahir a Koblenz, cap a les 3 de la tarda, em vaig abaixar els pantalons, vaig respirar fons, i vaig pensar “que sigui el que Déu vulgui”. Aquesta va ser la realitat, i així ho explico. Perquè el que no puc fer, com fan d’altres, és dir que les persones que fa 10 dies eren miserables, avui són meravelloses.