Hi ha persones a qui Déu els ha atorgat el do de la transformació. I no estic parlant de persones imaginàries, o de personatges de Hollywood, o de persones que habiten en el món del misteri i de la màgia: estic parlant de persones de debò.

Vull posar uns exemples: quan era més jovenet, odiava la música de Vivaldi. Em semblava avorrida i repetitiva. Però un dia, sense saber-ho, em vaig comprar un disc d’un grup que es diu Accademia Bizantina, i les persones que tocaven allà van transformar l’avorriment de les quatre estacions en una obra nova i radiant. Se’m va escapar una llàgrima, vaig sentir alegria, i la vaig poder compartir amb el gran sw. Perquè quan jo vaig, ell torna.

El passat 29 de gener, l’Accademia Bizantina tocava a Colònia, i és clar, jo i molts altres érem allà com un clau. Però no us penseu que aquestes experiències sublims només estan a l’abast de les butxaques poderoses. Per sort, la contemplació artística encara no està sotmesa a la implacable llei de l’oferta i la demanda, i vaig poder entrar a la sala del concert pel més que mòdic preu de 9′30 euros.

La tinc!

I això no és res. Divendres passat vaig poder escoltar en Josep Colom i tot el seu amanerament al piano per només 6 euros. Una experiència no recomanada per a ànimes colpides. Per descomptat, jo i molts més érem allà com a claus.

I si vas a YouTube, pots veure per 0 euros un combo orquestra-director que transforma una obra bonica en una obra fulminant > http://youtube.com/watch?v=9t0FBQ3xeVA > i que inspira la següent passa de duoZanetti…

Llavors és quan penso en les persones que es gasten amb alegria 10 euros en el pack El_orfanato + palomitas + cocacola_grande + gominolas_chuches_pachus_etc. Fa temps que trobo a faltar les aparicions de la justícia còsmica.