Willkommen Köln! v2.1

Aquest matí ens hem llevat amb una agradable sorpresa: duoZanetti Labs ha presentat dues novetats. D’una banda ha actualitzat la pàgina inicial de duoZanetti, i d’altra banda ho ha fet per presentar una nova partitura a cura dels editors.

>>> www.duozanetti.com

Primer de tot, voldria felicitar l’equip de duoZanetti Labs, que fins i tot treballa en cap de setmana perquè ens poguem llevar un dilluns al matí i poguem veure les novetats del nostre portal preferit mentre ens bevem el colacao amb crispis (vigileu els que teniu barba de no ficar els bigotis dins la tassa).

Segon, voldria felicitar-me a mi mateix per la bona feina feta en aquesta segona partitura. Els qui l’han sentit diuen que funciona, i ara només cal que els artistes que volten pel món l’agafin, la facin seva, i redescobreixin l’obra a tots els públics.

I tercer de tot, però no menys important, és la incorporació d’un nou membre al duozanettisme: es diu Valentina Corral, i és l’autora de la meravellosa foto que il·lustra la web. I és el que té la internet, que estem tots allà, i al final ens acabem connectant a través de projectes tan il·lusionants com el que ens ocupa. Moltes gràcies per la seva col·laboració!

Així que enhorabona per les novetats, i com sempre dic, gaudiu la partitura!

A continuació us poso un exemple del que es pot fer al marge de la indústria (val la pena veure sencer el videoclip).

Manos de Topo, “El cartero” [link YouTube]

El cantant que apareix em coneix com a “anti-cine” (vaig adormir-me al cinema quan el vaig acompanyar a mirar Goya en Burdeos). No ho negaré pas, però sí sé apreciar el treballs ben fets, i aquest videoclip és d’una factura brillant. Un gran exemple del que es pot arribar a fer amb talent, amb coneixements tècnics, i amb ganes de treballar. Tot al marge de los 40 principales i Rockdelux. És un fenòmen que està molt a prop de l’autoedició de què parlàvem fa uns dies.

Així i tot, Manos de Topo ja han iniciat una carrera fulgurant. Segur que ens retrobarem al cel.

+ info:

Manos de Topo, ”No doy la talla”, 2n videoclip.

Manos de Topo a la tele.

Manos de Topo en directe. [FNAC Diagonal Mar] [Saraggossa] [Nasti Club Madrid] [Sala Bikini Barcelona]

Ressenya de Manos de Topo.

Website.

Alguns dels blocaires que passen per aquí sabien que Edicions duoZanetti havia de publicar una nova partitura a mitjans de febrer, i aquí no s’ha dit res… La cosa s’ha endarrerit per “circumstàncies de la producció”. Però com que jo sóc el meu propi amo, qui m’ha de dir res? El 18 de gener aningunsitio deia:

“la autoedición es un gran (aunque arduo) camino” a Avantatges del nou model editorial, #1

Mmm, no estic massa d’acord. Treballo quan vull (o quan puc), treballo amb qui vull, controlo sempre la meva feina, el seu destí, com s’utilitza, com es difon, i mai deixo de ser l’amo del meu producte. En canvi, treballar per a Alfaguara o Schott significa perdre tots aquests drets a canvi de royalties, que poden ser entre insignificants i miserables.

No és l’autoedició l’ideal?

Avui és dissabte, fa sol, i potser és el millor dir perquè el Duo Zanetti surti de la malaltia. Via barrapunto m’assabento que la web de l’Ajuntament de Tous ha publicat l’impacte del concert que el Duo Zanetti va realitzar allà el darrer 17 de febrer. [Veure notícia]

“El passat diumenge, 17 de febrer, va tenir lloc a l’església de Tous un esplèndid concert de guitarra clàssica interpretat pel Duo Zanetti, prop d’una setantena de persones es van reunir per gaudir de l’esdeveniment. Tant l’Ajuntament de Tous, com a organitzador del concert gratuït, com els assistents, van destacar al final de l’actuació, la qualitat de les peces triades, en gran part arranjades pels mateixos artistes, i la seva perfecta execució.”

Gràcies als qui van estar allà per explicar-ho.

Ha hagut de passar una setmana perquè m’assegui davant l’ordinador a escriure aquestes paraules. La gira nacional del Duo Zanetti ha estat extasiant, i es va cobrar les seves primeres víctimes. Jo, en Duo, no em vaig recuperar fins el passat dimarts; en Zanetti ha trigat uns dies més. Però ara ja estem novament en forma per a continuar amb la nostra aventura.

Dia 1. L’arribada

La meva cara ho diu tot. M’encanta viatjar en avió.

Dia 2. L’estrena!

Havíem de tocar en una sala d’exposicions, i si comptem els quadres, crec que arribàvem a una vintena d’assistents. Ambient de relax total, ideal per a les primeres preses de contacte.

Després l’Eugeni ens convidava a tapes (feia temps que no en menjava!).

Dia 3. Assaig a cal Tolo

Com que encara no ens ho sabíem prou, vam haver de fer algun assaig més. Això passa fins i tot a les millors famílies.

Dia 4. Concert a Tous

Possiblement va ser l’únic concert de la història dels concerts on tots —absolutament tots— els habitants del lloc sabien que hi havia concert (el regidor de Cultura es va encarregar d’anar casa per casa). La resposta va ser massiva: església a petar, gent arribant a batzegades, autocars sencers des d’Igualada (no sé què hi havia a Igualada, però ens vam fer sentir molt allà) i cordons policials per garantir la seguretat.

Al final vam acordar, juntament amb l’organització, que escurçaríem el concert, i faríem dues sessions: una a les 7 i l’altra a les 8, perquè tothom pogués sentir el Duo Zanetti. Així es va fer, i va ser tan gran l’èxit, que ja vam aparaular tocar a les següents festes majors del poble fins a l’any 2014, any que se celebrarà el referèndum per a l’autodeterminació.

Dia 5. Amb els nens

Va ser una de les activitats que més vaig gaudir: assaig obert i participatiu amb els nens i els professors de l’Escola Pia de Sabadell. Ens vam retrobar amb amics i antics alumnes. Una pena que no ens vam fer cap foto. No ens ho perdonarem mai.

Dia 6. Concert a l’escola d’Els Hostalets de Piera

Concert atípic. Els nens aplaudien quan encara sonava la música. Jo em vaig enfadar. Una pena, perquè la sala era molt maca, i em vaig emocionar molt al principi del concert. Allò podia haver estat antològic.

Dia 7. Descans

Aquest dia ja estava reservat des del principi perquè jugava el Barça a la Champions. A més, el cansament començava a passar factura.

Dia 8. Concert a Sabadell

Traca final. Concert a casa, davant d’amics, i molt emotiu, per totes les persones que hi van participar en la preparació. El concert va estar bé, i també va servir perquè el Duo Zanetti exposés el seu manifest.

La premsa local va faltar a la convocatòria, i no va fer ressò del que allà estava passant. Error imperdonable per part dels ¿professionals? del Diari de Sabadell, el patufet per als amics. De tota manera, l’endemà del concert el Diari de Sabadell va vendre 3 exemplars, dos a la biblioteca del Vapor Badia —estan subscrits—, on el vaig poder consultar, i un a l’amo d’El Bon Café, on se’l repassen pel davant i pel darrere les güeles que van a fer el tallat a mitja tarda. Llàstima del pa que mengen.

Dia 9. La tornada

En Dani es va dedicar a anar de compres, i per a sorpresa nostre, va enganxar una persona visitant la pàgina de duoZanetti !! I on es pot comprovar que es veu perfectament. Safari és navegador amic. Opera i IE7 també. Firefox necessita millorar.

Per la nit, a caseta i amb la calefa a tope… Però vam emmalaltir.