Alguns dels blocaires que passen per aquí sabien que Edicions duoZanetti havia de publicar una nova partitura a mitjans de febrer, i aquí no s’ha dit res… La cosa s’ha endarrerit per “circumstàncies de la producció”. Però com que jo sóc el meu propi amo, qui m’ha de dir res? El 18 de gener aningunsitio deia:

“la autoedición es un gran (aunque arduo) camino” a Avantatges del nou model editorial, #1

Mmm, no estic massa d’acord. Treballo quan vull (o quan puc), treballo amb qui vull, controlo sempre la meva feina, el seu destí, com s’utilitza, com es difon, i mai deixo de ser l’amo del meu producte. En canvi, treballar per a Alfaguara o Schott significa perdre tots aquests drets a canvi de royalties, que poden ser entre insignificants i miserables.

No és l’autoedició l’ideal?