Willkommen Köln! v2.1

Ahir vaig encendre el meu ordinador vell, el de les baixades, i vaig ficar a l’emule els següents arxius:

Kinderszenen per a guitarra, Schumann - un servidor

Valse Triste per a dues guitarres, Sibelius - un servidor

I allà estan establint connexions…

La grandesa de duoZanetti es basa en les connexions entre les persones. Si tu i jo connectem, tot està bé. Si no ho fem, no passa res: cadascú seguirà el seu camí, i tan amics.

La grandesa de la xarxa mare és la mateixa: tots estem connectats, i si ens trobem, serà a duoZanetti. Que no hi vols estar, no passa res: tu seguiràs el teu camí, i jo el meu.

La Valentina Corral ha triat, sense saber-ho, ser duoZanetti. Qui sap què pot passar, la vida és molt llarga i aquí pot passar de tot, però per ara ella ho ha sentit així, i aquí està ella participant de la noble causa.

Però segur que si un dia sent que ja no hi ha connexió entre nosaltres, ho dirà clarament. Ei, jo ja no sóc duoZanetti. I no passarà res: ella seguirà el seu camí i jo el meu.

Aquest matí ens hem llevat amb una agradable sorpresa: duoZanetti Labs ha presentat dues novetats. D’una banda ha actualitzat la pàgina inicial de duoZanetti, i d’altra banda ho ha fet per presentar una nova partitura a cura dels editors.

>>> www.duozanetti.com

Primer de tot, voldria felicitar l’equip de duoZanetti Labs, que fins i tot treballa en cap de setmana perquè ens poguem llevar un dilluns al matí i poguem veure les novetats del nostre portal preferit mentre ens bevem el colacao amb crispis (vigileu els que teniu barba de no ficar els bigotis dins la tassa).

Segon, voldria felicitar-me a mi mateix per la bona feina feta en aquesta segona partitura. Els qui l’han sentit diuen que funciona, i ara només cal que els artistes que volten pel món l’agafin, la facin seva, i redescobreixin l’obra a tots els públics.

I tercer de tot, però no menys important, és la incorporació d’un nou membre al duozanettisme: es diu Valentina Corral, i és l’autora de la meravellosa foto que il·lustra la web. I és el que té la internet, que estem tots allà, i al final ens acabem connectant a través de projectes tan il·lusionants com el que ens ocupa. Moltes gràcies per la seva col·laboració!

Així que enhorabona per les novetats, i com sempre dic, gaudiu la partitura!

Alguns dels blocaires que passen per aquí sabien que Edicions duoZanetti havia de publicar una nova partitura a mitjans de febrer, i aquí no s’ha dit res… La cosa s’ha endarrerit per “circumstàncies de la producció”. Però com que jo sóc el meu propi amo, qui m’ha de dir res? El 18 de gener aningunsitio deia:

“la autoedición es un gran (aunque arduo) camino” a Avantatges del nou model editorial, #1

Mmm, no estic massa d’acord. Treballo quan vull (o quan puc), treballo amb qui vull, controlo sempre la meva feina, el seu destí, com s’utilitza, com es difon, i mai deixo de ser l’amo del meu producte. En canvi, treballar per a Alfaguara o Schott significa perdre tots aquests drets a canvi de royalties, que poden ser entre insignificants i miserables.

No és l’autoedició l’ideal?

Avui és dissabte, fa sol, i potser és el millor dir perquè el Duo Zanetti surti de la malaltia. Via barrapunto m’assabento que la web de l’Ajuntament de Tous ha publicat l’impacte del concert que el Duo Zanetti va realitzar allà el darrer 17 de febrer. [Veure notícia]

“El passat diumenge, 17 de febrer, va tenir lloc a l’església de Tous un esplèndid concert de guitarra clàssica interpretat pel Duo Zanetti, prop d’una setantena de persones es van reunir per gaudir de l’esdeveniment. Tant l’Ajuntament de Tous, com a organitzador del concert gratuït, com els assistents, van destacar al final de l’actuació, la qualitat de les peces triades, en gran part arranjades pels mateixos artistes, i la seva perfecta execució.”

Gràcies als qui van estar allà per explicar-ho.

Ha hagut de passar una setmana perquè m’assegui davant l’ordinador a escriure aquestes paraules. La gira nacional del Duo Zanetti ha estat extasiant, i es va cobrar les seves primeres víctimes. Jo, en Duo, no em vaig recuperar fins el passat dimarts; en Zanetti ha trigat uns dies més. Però ara ja estem novament en forma per a continuar amb la nostra aventura.

Dia 1. L’arribada

La meva cara ho diu tot. M’encanta viatjar en avió.

Dia 2. L’estrena!

Havíem de tocar en una sala d’exposicions, i si comptem els quadres, crec que arribàvem a una vintena d’assistents. Ambient de relax total, ideal per a les primeres preses de contacte.

Després l’Eugeni ens convidava a tapes (feia temps que no en menjava!).

Dia 3. Assaig a cal Tolo

Com que encara no ens ho sabíem prou, vam haver de fer algun assaig més. Això passa fins i tot a les millors famílies.

Dia 4. Concert a Tous

Possiblement va ser l’únic concert de la història dels concerts on tots —absolutament tots— els habitants del lloc sabien que hi havia concert (el regidor de Cultura es va encarregar d’anar casa per casa). La resposta va ser massiva: església a petar, gent arribant a batzegades, autocars sencers des d’Igualada (no sé què hi havia a Igualada, però ens vam fer sentir molt allà) i cordons policials per garantir la seguretat.

Al final vam acordar, juntament amb l’organització, que escurçaríem el concert, i faríem dues sessions: una a les 7 i l’altra a les 8, perquè tothom pogués sentir el Duo Zanetti. Així es va fer, i va ser tan gran l’èxit, que ja vam aparaular tocar a les següents festes majors del poble fins a l’any 2014, any que se celebrarà el referèndum per a l’autodeterminació.

Dia 5. Amb els nens

Va ser una de les activitats que més vaig gaudir: assaig obert i participatiu amb els nens i els professors de l’Escola Pia de Sabadell. Ens vam retrobar amb amics i antics alumnes. Una pena que no ens vam fer cap foto. No ens ho perdonarem mai.

Dia 6. Concert a l’escola d’Els Hostalets de Piera

Concert atípic. Els nens aplaudien quan encara sonava la música. Jo em vaig enfadar. Una pena, perquè la sala era molt maca, i em vaig emocionar molt al principi del concert. Allò podia haver estat antològic.

Dia 7. Descans

Aquest dia ja estava reservat des del principi perquè jugava el Barça a la Champions. A més, el cansament començava a passar factura.

Dia 8. Concert a Sabadell

Traca final. Concert a casa, davant d’amics, i molt emotiu, per totes les persones que hi van participar en la preparació. El concert va estar bé, i també va servir perquè el Duo Zanetti exposés el seu manifest.

La premsa local va faltar a la convocatòria, i no va fer ressò del que allà estava passant. Error imperdonable per part dels ¿professionals? del Diari de Sabadell, el patufet per als amics. De tota manera, l’endemà del concert el Diari de Sabadell va vendre 3 exemplars, dos a la biblioteca del Vapor Badia —estan subscrits—, on el vaig poder consultar, i un a l’amo d’El Bon Café, on se’l repassen pel davant i pel darrere les güeles que van a fer el tallat a mitja tarda. Llàstima del pa que mengen.

Dia 9. La tornada

En Dani es va dedicar a anar de compres, i per a sorpresa nostre, va enganxar una persona visitant la pàgina de duoZanetti !! I on es pot comprovar que es veu perfectament. Safari és navegador amic. Opera i IE7 també. Firefox necessita millorar.

Per la nit, a caseta i amb la calefa a tope… Però vam emmalaltir.

“I arribarà el dia en què els artistes mouran les masses, treuran la gent al carrer, i cantaran tots a una veu.”

dZ 35, 12-14

Des de fa un parell de dies, i arrel de l’anunci de la propera mini-gira del Duo Zanetti, la meva bústia de correu electrònic està quedant saturada de missatges amb felicitacions i mostres de suport. La majoria dels missatges són d’amics que van seguint les meves aventures, però hi ha alguns que pertanyen a desconeguts, com ara un tal Georg Schmitz, o una tal Carla Romera —que pel nom sembla catalana—, i d’altres que ara no recordo. Això fa palès que el missatge del duozanettisme està arribant molt més enllà del que jo em podia pensar, cosa m’omple de satisfacció.

Una de les primeres tècniques que he après des que visc instal·lat en aquest nou estatus de “jove promesa”, és que els missatges de correu electrònic no s’han de contestar mai, sota cap concepte, perquè així et fas l’interessant, i a més no dones peu a què la gent es pensi que estàs tot el dia connectat a la xarxa fent vés a saber què.

Però una de les altres coses que he vist és que hi ha necessitat. Sí, necessitat de saber, de sentir, de tenir-te i escoltar-te. Perquè ningú al principi donava un duro per duoZanetti, però quan el Duo Zanetti ha desplegat les ales, tothom ha caigut rendit als seus peus.

Entren en joc, però, diversos elements. D’una banda, la filosofia. El missatge duozanettista és clar: volem participar en la transformació dels hàbits de consum cultural, volem destruir qualsevol indústria de continguts que intenti imposar els seus criteris basant-se només en el rendiment econòmic que li pugui generar, i volem recuperar l’essència romàntica de l’artista, la que fa que la gent es torni boja per estar en contacte amb allò.

Aquest missatge l’hem de començar a explicar a tot el món, ha arribat el moment de començar la missió. I és clar, com a bons religiosos que som, fem aquesta feina sense ànim de lucre, només perquè volem un futur millor per als nostres fills. I és aleshores quan ens reben amb els braços oberts. A escoles de música, a una església de Tous, al gran Auditori de la Caixa de Sabadell… Ens ha tocat fer de màrtirs, però carregarem aquesta creu, i aconseguirem, estic segur, la reconciliació amb el públic.

No està pas malament tocar en aquests escenaris, però. Les escoles de música és un dels llocs bons on atacar i proclamar la bona nova. Tothom sap —els polítics els primers— que els escolars són els més fàcilment manipulables. D’aquí que cada nou govern proposi, només en arribar al poder, una reforma educativa, que potser ja és la reforma de la reforma de la contrareforma. Doncs que sàpiguen que l’última reforma serà sempre la de duoZanetti.

Tocar en una església també té el seu atractiu. El temple eucarístic és lloc de pregària, de reflexió —encara que alguns ho obviïn—, i és també el lloc on es produeixen les més meravelloses transformacions. Nosaltres n’hi afegirem una més.

I per últim tocar a Sabadell, a una sala de concerts de veritat, a la meva ciutat, davant d’amics, amb el component afegit de què aquella és una de les sales on jo he tingut experiències sublims escoltant a artistes de l’excel·lència de Joaquín Achúcarro o Pepita Gràcia. A més, la seva acústica esponjosa —sí sí, que et xucla com una esponja…— permetrà que s’entenguin bé les línies del duozanettisme. Qui sap si serà allà també on començarà la meva carrera política.

Hi ha necessitat. La noto, la sento, i sobretot la pateixo en el meu correu, perquè no m’arriben els missatges que jo voldria… Però el Duo Zanetti, per sort, està per sobre del bé i del mal. Que tinguem molta encara més sort.

Amb aquest títol no cal donar més detalls. En aquest mes de febrer el Duo Zanetti es llança a la conquesta del mercat sud europeu.

Que tinguem sort.

Al setembre, la meva veïna m’explicava que no estava contenta a la feina perquè les seves idees eren oposades a les del seu cap. Després em va parlar de somnis, de projectes futurs, i és quan vaig veure que ella ja era duozanetti.

A l’octubre, la visita de medinloo a caseta va suposar una veritable revolució: els dos estàvem d’acord en què havíem de fer alguna cosa (petardazo li déiem), i que aquella cosa havia d’impactar a través d’internet. Allà va néixer el projecte duoZanetti.

Al novembre, la sang dels integrants del “grup de Colònia” es removia amunt i avall per tota la ciutat. Creuant el pont de ferro es van dir coses molt fortes. Ja no quedava dubte que l’explosió estava a prop.

Al desembre, el gran sw va imaginar una molt original portada per a l’edició preliminar de Kinderszenen. Em vaig quedar sorprès, però sobretot em va encantar que em pogués sorprendre.

Al gener, en medinloo va aixecar la web com un campió —a hores d’ara ja la deveu tenir a Marcadores—, fent realitat el somni. Ja tothom ens podia veure.

I aquesta tarda, la meva veïna m’ha ajudat a fer la primera revisió de Kinderszenen, la versió 1.0.2, on es corregeixen alguns errors que s’havien colat en la versió prèvia.

Quin plaer haver fet tot això, amb amics, aprenent tant d’ells, i sobretot posant en pràctica el valor de l’amistat. M’encantarà que la llista que he fet es vagi fent més i més gran.